De la pròpia veu a la veu pròpia és un assaig que posa el
focus sobre la necessitat que tenim els humans de posseir una
veu pròpia, de buscar-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser
autèntics i irrepetibles. Així, després d'algunes reflexions
inicials sobre el caràcter lingüístic de la nostra condició que
acaben amb un recordatori dels dietaris de Josep Iborra, es
presenten quatre exemples que il·lustren aquesta necessitat.
