Emma Cline construeix aquest relat des del lloc més incòmode: des de la ment d’un Harvey (Weinstein, esclar) que apareix retratat aquí com algú fràgil i necessitat, que sobrevalora la seva intel·ligència i exhibeix una megalomania ridícula. Lluny de l’enfocament habitual del tema, amb injeccions d’humor i sense subratllats, l’autora ens ofereix una peça punyent, divertida i pertorbadora.
