Elisa, una jove biòloga, travessa un pont amb els ulls mirant el terra. Recorre el pont que uneix les vores del riu, com qui ressegueix els marges de la seua pròpia vida. València i Londres. La carrera i el treball. Les persones que estima o estimava, les persones que estimarà. La biologia i la teràpia. La taxidèrmia com un exercici professional, però també com una cura emocional, com un gest de preservació i respecte. I el record del iaio, qui li ensenyà l'ofici: sempre el record del iaio. Com a teló de fons, un conjunt de cançons, una autèntica banda sonora i sentimental d'aquesta novel·la, Premi València Nova de narrativa.